dilluns, 24 de març de 2014

Croquetes d'arròs


Tota la setmana passada, vam tenir a la policia local a la porta de l'escola, sense deixar-nos estacionar els cotxes ni cinc minutets a les hores d'entrada i sortida de la canalla. Això va crear un grau d'indignació considerable entre els pares, doncs és una zona complicada per aparcar, acompanyat de les queixes de sempre, que si no tenen altra cosa millor a fer, que si no podien ser en un altre lloc, que si on són quan realment els necessites...
 
Fins i tot un matí, quan ens estàvem acomiadant amb una altra mare, van passar els agents i ens van dir "senyores, a veure si anem treient el cotxe..." Mare meva! Quina falta de consideració!!! Mira que dir-nos "senyores"... ;)
 
Entenem que han de fer la seva feina, i que no són allà per gust. Però, com sempre m'ha dit la meva mare, s'aconsegueix més amb una gota de mel que amb una gerra de vinagre. Vaja, que tots els pares haguéssim rondinat molt menys si els agents ens haguessin dit les coses amb un somriure acompanyat d'un bon dia...
 
Com de la meva mare és també la recepta que porto avui, aquestes croquetes d'arròs que són una recepta d'aprofitament fantàstica, i amb les que participo a la convocatòria del Memòries d'una cuinera d'aquest mes. Som-hi!!!
 
Ingredients
  • Una resta d'arròs d'un altre dia
  • Un ou
  • Formatge parmesà
  • Pa ratllat
  • Oli d'oliva verge extra (per a fregir)
Preparació
 
Les restes d'arròs que farem servir per aquesta recepta poden ser de qualsevol tipus, tot i que sempre és millor que siguin d'un arròs una mica cremós, tipus rissotto o similar, doncs això permetrà pastar millor les croquetes. En el meu cas, eren unes restes d'un arròs fet amb l'olla express que porta pernil salat, pesolets, brou de pollastre i formatge parmesà.
 

Posem l'arròs fred de la nevera en un bol. Afegim l'ou i ho remenem tot plegat amb una cullera, fins que l'ou quedi ben integrat. Tot seguit, afegim una cullerada de pa ratllat i una de formatge parmesà, i seguim barrejant fins que quedi una pasta una mica lligada.
 
Posem el pa ratllat en un plat pla, i l'oli d'oliva en una paella a escalfar. Amb les mans ben netes, agafem una porció d'arròs, la posem al palmell i tanquem la mà, per donar-li forma de croqueta. Tot seguit, la dipositem en el plat del pa ratllat. Així anem fent fins que acabem la massa.


Giravoltem les croquetes per sobre el pa ratllat, i les posem a fregir a la paella amb l'oli ben calent. Quan siguin daurades, les retirem i les posem sobre un paper de cuina per absorbir l'excès d'oli. I ja les tindrem!!!
 
Calentones són molt bones, però a temperatura ambient també. Ideals per portar-les a la carmanyola... Espero que us hagin agradat i us animeu a fer-les.
 
 Gràcies per llegir-me, i que tingueu una dolça setmana!!!

8 comentaris :

  1. Quina més bona idea!! te la prenc per fer-ne una versió!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me n'alegro que t'hagi agradat i que t'inspiri idees noves, gràcies per comentar!
      Una abraçada,

      Elimina
  2. Del que sobra en pot sortir un plat nou ben vistòs i bo, oi?
    Moltíssimes gràcies per participar a Memòries.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que sí! Amb una mica d'imaginació no cal llençar res. Gràcies a vosaltres per la proposta, com cada mes!!!
      Una abraçada,

      Elimina
  3. a casa tinc un super fan de les croquetes! les haurem de tastar. Moltíssimes gràcies per participar a Memòries. Petonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. A casa van triomfar, fins i tot en una carmanyola per anar d'excursió!!! Gràcies a vosaltres per les propostes que ens feu cada mes!!
      Una abraçada,

      Elimina
  4. Tenen molta gràcia aquestes croquestes! han de ser ben bones! T'he conegut per Memòries d'una cuinera. M'agrada, el teu blog! Ja et seguiré!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Marina, per la teva visita i pel teu comentari!! Jo ja havia vist també el teu blog, però soc una sosa, no t'he deixat cap comentari!! Ara mateix hi poso remei...
      Una abraçada,

      Elimina

M'encanta llegir els teus comentaris. Gràcies per visitar-me, i fins aviat!!!