Trufes de torró de xocolata cruixent

I ja som Nadal de nou, i ja l'hem passat, i ja queda enrera... Ja hem cagat el Tió, hem vist la família, hem menjat sopa i hem cantat nadales... I el que encara ens queda per davant!!! Cap d'any, Any Nou, els Reis... si és que les festes de Nadal donen molt de sí!!!

 

Voldria haver publicat abans, però no ha pogut ser.  Aquest tema comença a ser recurrent en les meves entrades i no m'agrada... m'agradaria publicar més i lamentar-me menys. Haurà de ser un propòsit per al nou any, sense falta!!!

 

Una vegada més, l'empenta definitiva per publicar me la donen les noies del Memòries d'una cuinera, que aquest mes ens conviden a fer trufes. Us deixo aquí la meva proposta, molt adient a les èpoques nadalenques i que us pot servir per a reciclar algun torró d'aquells que no s'acaben. Som-hi!!!

 

Ingredients (per a unes dotze trufes)

• 100 grams de torró de xocolata negra cruixent
• 50 grams de "Soja Cocina Alpro"
• Cacau pur en pols

Preparació

 

Amb el meu tema de la intolerància a la caseïna, el torró és de la marca de l'Aldi i no porta llet de vaca ni derivats, i la "Soja Cocina" és una nata de soja que he descobert fa poc, que no serveix per a muntar però sí per cuinar. És el primer cop que l'utilitzo amb unes trufes i he quedat ben contenta del resultat.

 

 

Posem en un bol apte per a microones el torró a trossets i la "Soja Cocina". Escalfem a temperatura mínima de 30 segons en 30 segons, i l'anem remenant fins que es desfaci el torró i quedi ben integrat. Amb un minut i mig n'he tingut prou. Posem el bol una hora a la nevera perquè la barreja agafi cos.

 

Passat aquest temps, amb dues culleretes anem fent boles i les passem per cacau en pols. I ja les tindrem fetes!!! Si hem de trigar molt a menjar-les, millor les guardem a la nevera.

 

Us desitjo que tingueu unes Bones Festes, i que l'any nou 2015 sigui ben dolç per a tots vosaltres!!!

Hummus d'albergínia

 

Què és això que veig? És un ocell? És un avió?? Noooo, és una nova entrada al bloc de les dolcesnines!!!!!!! No em puc creure que faci dos mesos que no publico res. Mare meva!!! Dos mesos?? Sí, sí, increíble però cert.

 

Dos mesos en els que he cuinat i he fet fotos del que cuinava, eh?, no us penseu... però no ho sembla, oi? Ni tan sols he penjat els panellets d'aquest any... Quin desastre.

 

En fi, a on no podia faltar de cap de les maneres era a la convocatòria del Memòries d'una cuinera, això sí que no, ni parlar-ne!!! Aquest mes la proposta era l'escalivada, i se m'ha acudit fer aquest hummus amb uns cigrons que tenia cuits tot afegint-li albergínia escalivada... Molt senzill, i tan bo i suau que es pot menjar fins i tot a cullerades... Som-hi!!!

 

Ingredients



• Una albergínia
• 200 grams de cigrons cuits
• El suc de mitja llimona
• 2 cullerades de sèsam torrat
• Oli d'oliva
• Sal

Preparació

 

Escalivem l'albergínia. La manera més rápida és fer-ho al microones, així doncs la netejarem i la punxarem bé per tot arreu. La posem a màxima potència 3 minuts, la girem i 3 minuts més, i si encara és dura anem girant i afegint de minut en minut fins que sigui tova. Jo vaig trigar vuit minuts. Un cop cuita i freda, la pelem i reservem.

 

Posem en el got de la batedora de mà els cigrons, l'albergínia, el suc de mitja llimona, el sèsam, un bon raig d'oli i un pessic de sal. Triturem fins que quedi tot ben integrat, i rectifiquem d'oli o de sal si és necessari.

 

Ho posem en un bol, tirem un raig d'oli per sobre i una mica de pebre vermell dolç. Ho podem acompanyar del que vulguem, jo he posat unes branques d'api però es pot posar també pastanaga, palets de pa, "nachos"... les possibilitats són infinites.

 

Que tingueu un dolç cap de setmana!!!

Hamburgueses d'avena amb samfaina

Aquest mes, a la proposta del Memòries d'una cuinera, ens conviden a fer hamburgueses. M'ha semblat una idea fantàstica per la tornada a la rutina, doncs segur que entre tots els participants aconseguirem un recull que ens serà molt pràctic per als àpats de la setmana.

 

La meva germana i jo vam nèixer les dues al mes de setembre, tot i que amb uns quants anys i uns quants dies de diferència. Aquest mes sempre ha estat especial, tot i que des de que ha crescut la família no ho celebrem tant com abans... Però fer anys sempre és motiu d'alegria, i reunir-nos amb una xocolata desfeta i una coca de la iaia ha estat el millor que podíem fer aquesta tarda. Així doncs, aquestes hamburgueses vegetals te les dediquem, germaneta, que no sé què faria sense tu!!! Moltes felicitats!!!

 

Ingredients

• 250 ml de flocs d'avena
• 125 ml d'aigua
• 1 pastanaga ratllada
• 2 cullerades de ceba fregida
• 1 raig de salsa de soja
• Pa ratllat

Per a la samfaina:

• Una ceba grossa
• Un pebrot
• Una albergínia

Preparació

 

Posem en un bol els flocs d'avena, la pastanaga ratllada, la ceba fregida i un raig de salsa de soja. Afegim l'aigua i ho remenem bé amb una cullera, fins que quedi una pasta compacta. La deixem reposar uns 30 minuts.

 

Per fer la samfaina, piquem totes les verdures ben petites. Tirem un bon raig d'oli en una cassola, i primer sofregim la ceba. Quan comenci a daurar-se una mica, afegim el pebrot, i quan aquest comenci a ser tou, l'albergínia i la sal. Anem remenant de tant en tant fins que l'albergínia sigui cuita, i llavors ja podem tancar el foc.

 

Per fregir les hamburgueses, agafem una cullerada de massa, la passem per pa ratllat, i les posem a la paella, a la que prèviament li haurem tirat un raig d'oli. Quan siguin dauradetes d'un costat, els donem la volta, es couen molt de pressa.

 

I ja les tindrem fetes!!! El gust us ben asseguro que és sorprenent, jo les vaig trobar fins i tot molt més bones del que em pensava. I els ingredients del farcit els podeu canviar al vostre gust, podeu posar ceba crua, carbassó, fruits secs... el que més us vingui de gust.

 

Que tingueu una dolça setmana!!!

Cocades (galetes de coco)

 

No ha estat premeditat el tema de no publicar gaire aquest estiu. Simplement, l'absència de rutina m'ha superat. Han passat els dies molt ràpid, i de sobte ja hi som, un altre cop a setembre, gairebé a punt de començar de nou amb tot...

 

A l'estiu sempre passen moltes coses, de bones i de dolentes, de noves i d'inesperades. La darrera cosa? Doncs saber que sóc intolerant a la proteïna de la llet de vaca. D'aquesta manera, el nou curs comença per a mi també amb una nova dieta, en la que hauré de substituir moltes de les coses que menjava.

 

Així doncs, a partir d'ara, probablement totes les receptes que vagi penjant al bloc siguin amb ingredients que no en portin. Un nou alicient per a conèixer noves receptes i provar noves combinacions...

 

Comencem amb aquestes galetes de coco. Som-hi!!!

 

Ingredients 

• 2 ous mitjans
• 170 grams de sucre
• 170 grams de coco ratllat
• 35 grams de farina

 

Preparació

 



Batem ben fort amb el batedor de barnilles els ous amb el sucre, fins que siguin ben escumats. Tot seguit afegim el coco ratllat i el barregem bé, i finalment la farina i barregem de nou.

 

Escalfem el forn a 190º. Amb una cullereta, anem posant porcions petites de massa sobre la safata del forn, una mica separades les unes de les altres, doncs creixen amb l'escalfor. Les posem al forn uns deu minuts, fins que veiem que ja són dauradetes. I ja les tindrem.

Són unes galetes cruixents per fora i toves i delicades per dins, amb un gust a coco boníssim. Espero que us hagin agradat i que us animeu a fer-les.

Que tingueu una dolça setmana!!!

Orxata

M'agradaria poder dir-vos que aquest mes que he estat sense publicar me l'he passat a una platja prenent el sol, o fent excursions a la muntanya, o en un balneari recuperant forces... Però no, aquest no és el cas, no he estat de vacances (encara). Simplement, el canvi de rutines m'ha superat.

 

Tots els anys em passa, quan s'acaba l'escola i ens hem de tornar a adaptar a uns nous hàbits, però aquest any ha passat el mes de juliol i ni l'he vist. Si ja gairebé som a l'agost!!!

 

Tampoc m'he passat aquest mes (tot i que no m'hagués importat) a la botiga La Perla, que he descubert fa poc a la meva ciutat, i que m'ha encantat des del primer moment que la vaig veure. Tenen infinitat de farines, llegums, sèmoles, cereals, productes exòtics, fruits secs, infusions... i un no parar de coses, a granel, per a que et puguis emportar la quantitat que vulguis. Uns botiguers molt amables i una relació qualitat-preu molt bona.

 

Veure allà les xufles en un sac, va ser el que em va acabar de decidir per fer orxata casolana. Boníssima i tan fàcil de fer que no tindreu excuses. Som-hi!!!

 

Ingredients

• 250 grams de xufles
• 1 litre d'aigua freda
• 90 grams de sucre morè

Preparació

 

Posem en remull les xufles, com a mínim vuit hores. Jo les vaig posar al vespre i vaig fer l'orxata l'endemà pel matí.

 

Mentre són en remull, remenar bé i canviar l'aigua un parell de vegades, són cullides de sota terra i les hem de netejar bé. Un cop passat aquest temps, les posem en un bol amb mig litre d'aigua i les triturem bé amb la batedora de braç.

 

Posem una gasa fina o un drap en un colador i colem l'orxata. Agafem les xufles triturades i les tornem a posar al bol, amb l'altre mig litre d'aigua. Repetim l'operació de triturar i colar, tot apretant bé les xufles per a treure'n tot el suc. 

 

Afegim llavors el sucre i remenem bé per a que es disolgui, i ja la podem posar a la nevera fins el moment de prendre-la. Si us agrada més dolça, en podeu posar 100 grams. I ja la tindrem!!!

 

Que tingueu una dolça setmana!!! 

Poloonja: polo de taronja

Ja ha arribat l'estiu, i amb ell el canvi de rutines. Fins que no m'acostumo, passen uns dies que no sé ben bé ni quin dia de la setmana és, ni gairebé on som. Això m'ha passat també amb la convocatòria del bloc Memòries d'una cuinera, que si em descuido no hi arribo!!!

 

Aquesta vegada ens animaven a fer polos, jo no n'havia fet mai. Aìxò és una de les coses fantàstiques d'aquestes convocatòries, que moltes vegades et motiven a provar de fer coses noves.

 

He fet uns polos molt senzills, amb refresc de taronja. I els he posat nom de moble d'Ikea... Primer els volia dir "Polonja", amb una o, però com que això també vol dir "Polònia", doncs hi he afegit una altra "o" i tan contenta. I aquí els teniu, els polos de la república independent de casa meva... Som-hi!!!

 

Ingredients

• 200 ml de refresc de taronja
• 1/2 llimona
• 2 cullerades de sucre morè

Preparació

 

Posem en un got el refresc de taronja, el suc de la mitja llimona i el sucre. El posem al microones un minut a la temperatura mínima.

 

Treiem el got del microones, remenem bé i deixem que s'atemperi. Posem el contingut en els motllos (amb aquestes quantitats han sortit els tres polos que veieu) i al congelador, com a mínim 4 o sis hores.

 

I ja els tenim!!! Ja només ens queda treure del motllo i a llepar!!!

 

Que tingueu un dolç cap de setmana!!!

Coques per Sant Joan: Coca de crema i taronja

 

De les aromes que es senten aquests dies pel carrer, m'agrada molt més la de les coques que surt de les fleques, que no pas la de la pòlvora de cremar els petards... i és que sempre m'han fet una por terrible.

 

Quan sortíem amb les amigues per Sant Joan, me'n recordo que anava caminant pel carrer amb l'esquena enganxada a la façana dels edificis... un poema! Vaja, que ho passava fatal. Encara és ara que quan en família tirem quatre petards,  m'estimo més veure'ls en la distància. Fins i tot les fonts!!! Què hi farem, una mania com qualsevol altra...

 

Us deixo una altra proposta de coca, molt refrescant per la seva combinació amb cítrics. Espero que us agradi. Som-hi!!!

 

Ingredients

• 20 grams de llevat de forner fresc
• 160 ml d'aigua
• 1 ou
• 350 grams de farina de força
• 6 grams de sal
• 25 grams de mantega
• dues taronges
• 100 grams de sucre

Per a la crema:

• 125 ml de llet
• 1 ou mitjà
• 30 grams de sucre
• 10 grams de farina de blat de moro ("maizena")

Preparació

 

Rentem bé les taronges i les tallem a rodanxes ben fines. Les posem en capes en un recipient hermètic, intercalant les rodanxes amb el sucre. Tapem bé i ho deixem macerar.

 

La massa de la coca és la mateixa que la de la coca de cabell d'àngel i xocolata. Mentre dura el llevat de la massa, preparem la crema pastissera, amb el mateix procediment que la dels xuixos.

 

 

Quan hagi acabat el llevat, estirem la massa ben fina i estenem la crema per sobre. Escalfem el forn a 210º, i posem les rodanxes de taronja sobre de la crema. Introduim la coca al forn, uns quinze minuts.

 

Passat aquest temps, la treiem del forn i la pintem amb el suc que ha quedat de les taronges. La tornem a enfornar cinc minuts més i ja la tindrem llesta.

 

És una coca un xic diferent, el toc de les taronges la fa més refrescant i la combinació amb la crema resulta molt bona. Si voleu, també la podeu fer amb llimones.

 

Que passeu una bona i dolça revetlla!!!

Coques per Sant Joan: Coca de cabell d'àngel i xocolata

Doncs sí, sí, ja han passat dotze mesos, quatre estacions, cinquanta-dues setmanes... un any, vaja, i ja torna a arribar l'estiu. Per als qui ho passem malament amb el fred, doncs una estació fantàstica!!! I si arriba l'estiu, hem de passar per la nit de Sant Joan. La nit de l'any que més pertards es tiren i probablement també la que més coques es mengen.

 

L'any passat vaig penjar receptes de coques fetes bàsicament amb la massa de brioix o bé amb pasta de full: la coca de crema, la coca de fruites i la coca de llardons i xocolata. Aquest any les que penjaré són fetes amb massa de coca de recapte, una massa més de pa, no tan dolça.

 

La recepta que he adaptat és la de la coca de Fabián Martín, del llibre "Las mejores pizzas del mundo". Espero que us agradi. Som-hi!!!

 

Ingredients

• 20 grams de llevat de forner fresc
• 160 ml d'aigua
• 1 ou
• 350 grams de farina de força
• 6 grams de sal
• 25 grams de mantega
• 60 grams de xocolata negra
• Cabell d'àngel

Per a guarnir la coca

• 1 ou
• Sucre

Preparació

 

Escalfem un xic l'aigua fins que sigui tèbia, i afegim el llevat de forner. Remenem fins que es desfaci i ho posem al bol de la panificadora. Tot segui, afegim l'ou, la farina, la sal i finalment la mantega feta bocinets. Posem el programa que només amassa i dura quinze minuts.

 

Si passat el temps d'amassat veiem que la massa és molt enganxosa i no la podem manipular bé amb les mans, afegim 25 grams més de farina i la posem a amassar deu minuts més.

 

Posem la massa en un bol i la tapem amb paper film. La deixem llevar fins que dobli el seu volum, en dies calurosos amb una hora i mitja aproximadament és suficient.

 

Passat el temps de llevat, agafem dues terceres parts de la massa, l'estirem amb el corró i la posem a la safata del forn. Fonem la xocolata al microones i la posem per sobre.

 

 

Posem el cabell d'àngel per sobre de la xocolata. La idea d'aquesta combinació tan fabulosa la vaig veure al bloc de la Marina, el Tapa't de tapes. La recepta original portava només cabell d'àngel.

 

Agafem la part de massa que ens quedava i l'estirem amb el corró. La posem per sobre del cabell d'àngel i tapem la coca com si fos una empanada.

 

Escalfem el forn a 210º, i pintem la coca amb ou batut. Posem sucre per sobre al nostre gust, hem de pensar que la massa no en porta gens però que el cabell d'àngel és molt dolç. Enfornem uns 20 minuts, fins que sigui ben dauradeta.

 



I ja la tindrem!!! A punt per fer revetlla o per menjar-la quan més ens vingui de gust. També li podeu tirar per sobre uns pinyonets o ametlla a quadrets abans d'enfornar.

 

Que tingueu una dolça setmana!!!

Dorayakis

Quan tens criatures a prop, sembla mentida què ràpid et poses al dia de totes les coses que giren al seu voltant, entre d'altres, les sèries de dibuixos animats. De no tenir-ne ni idea passes a ser un expert en qüestió de pocs dies.

 

Hi ha dibuixos que no els agraden gens, d'altres que no es cansarien mai de veure... i després n'hi ha uns quants que, posis la tele a l'hora que la posis, sempre els fan. A qualsevol hora, en algun dels canals infantils... dibuixos que deuen tenir milers i milers d'episodis... el Doraemon és un d'aquests.

 

Jo no li acabo de trobar el què, a això de que un gat blau del futur tingui una butxaca màgica de la que surtin tota mena d'estris... potser és que en el fons m'agradaria que aquesta butxaca fos la del meu davantal, i no ho aconsegueixo. Aquests pastissets, són els que mengen en aquesta sèrie.

 

La recepta que he versionat l'he tret del recull que el bloc Pastissets va fer pel seu quart aniversari. Un bloc fantàstic ple d'idees molt originals, que us recomano que visiteu. Som-hi!!!

 

Ingredients (per a vuit Dorayakis)

• 50 grams de farina
• 1 culleradeta de llevat químic
• 1 ou mitjà
• 25 grams de sucre
• 1 cullerada de mel
• 40 ml d'aigua
• 50 grams de xocolata per a postres

Preparació

 

En un bol posem la farina i la barregem amb el llevat. En un altre bol, batem l'ou amb el sucre i la mel, fins que estigui tot ben barrejat.

 

Afegim la barreja de farina i llevat a la de l'ou, i anem remenant, mentre afegim l'aigua poc a poc. Quan estigui tot ben integrat, ho deixem reposar uns 30 minuts.

 

 

Un cop hagin passat els 30 minuts, escalfem una paella antiadherent (la de les truites, en el meu cas) i quan sigui calenta posem una cullerada de massa intentant que quedi rodona. Quan la massa comenci a fer bombolles, la girem amb una espàtula de fusta i quan sigui torradeta la retirem de la paella. Seguim el mateix procediment fins esgotar la massa.

 

Quan estiguin totes les rodones fetes, fonem la xocolata al microones, posem una cullerada a sobre d'una rodona i tapem amb una altra. I ja els tindrem fets!!!

 

Tenen un gust molt suau i lleuger, barreja entre una crêpe i una tortita. I no cal dir que els nens al veure-les es tornen bojos... van volar. Com el Doraemon... ;)

 

Que tingueu una dolça setmana!!!

Primer aniversari

 

 

Hi havia un anunci, ja fa uns quants anys, que al final un deia "y parece que fue ayer", i un altre li contestava "es que fue ayer..." No me'n recordo ni de què anunciaven, però sé que cada cop que sentia la frase em feia molta gràcia.

 

Doncs bé, sembla que va ser ahir quan em vaig liar la manta al cap i el davantal a la cintura, i vaig decidir començar amb aquest bloc. I ja fa un any, així, en un ras-ras, que diria en Pau del Super 3.

 

Així doncs, disculpeu-me però avui no hi ha recepta. Avui no puc fer una altra cosa que donar-vos infinitament les gràcies. A tots els que heu dedicat un sol instant a mirar aquest racó de bogeria. A tots els que heu deixat comentaris, i a tots els que no n'heu deixat. A tots els que m'animeu i em feu costat. A tots els qui heu fet de conillet d'índies de les meves receptes.

 

I com no podia ser d'altra manera, a la meva família i els meus éssers estimats, molt especialment al meu home de la casa i a les meves dolces nines. Perquè ells són la meva font inesgotable d'inspiració i els que més sovint em repeteixen que sóc la millor cuinera del món, encara que sigui mentida.

 

M'hagués agradat publicar més receptes, canviar la imatge del bloc, fer més fotos, ser més activa... però el meu dia a dia no dóna per més. Sé d'on vinc però no sé a on em portarà tot això, ni fins quan ho faré durar... Però només que a una sola persona, al mirar el bloc, li hagin entrat ganes de posar-se a la cuina, el meu humil propòsit haurà donat el seu fruit.

 

Una gran i dolça abraçada per a tots vosaltres!!!

Mini quiches de verduretes

De vegades trigues molt a fer una cosa, i un cop l'has fet o una vegada ha passat, penses perquè has trigat tant a fer-la si finalment ha resultat fantàstica.

 

Això és el que ens ha passat amb un grup de pares de l'escola fa pocs dies. Tot l'hivern parlant de que si hem de quedar, hem de fer una calçotada, i al final se'ns ha passat la temporada de calçots i tot, així que finalment vam quedar per fer una paella al camp. I ens ho vam passar la mar de bé. I vam riure molt, i vam desconnectar de tot una bona estona. I tots ens vam preguntar perquè havíem trigat tant en organitzar-nos, i perquè no ho repetíem més sovint...

 

El pica-pica el portàvem entre tots, i jo vaig fer aquestes mini quiches que us presento avui, i amb les que participo a la convocatòria d'aquest mes del Memòries d'una cuinera, que tracta de les tapes.

 

Espero que us agradin. Som-hi!!!

 

Ingredients

• Una làmina de pasta brisa fresca
• Una ceba
• Una pastanaga
• Un carbassó
• Una albergínia
• Dos ous
• Un got de llet evaporada
• Formatge ratllat

Preparació

 

Piquem la ceba ben petita amb la picadora, i la posem a sofregir en una cassola amb un bon raig d'oli d'oliva. Quan hagi agafat una mica de color, afegim la pastanaga igualment picada amb la picadora, remenem i la deixem coure tres o quatre minuts més.

 

Afegim el carbassó ben picat amb la picadora, remenem i sofregim tot plegat uns cinc minuts més. Finalment, afegim l'albergínia ben picada amb la picadora, un bon polsim de sal, remenem i ho deixem sofregir uns altres cinc minuts. Tanquem el foc.

 

Amb un motllo rodó o bé un got, tallem rodones de la pasta brisa de diàmetre una mica més gran que els motllos a on les vulguem posar. En aquest cas, jo he fet servir motllos de magdalenes i me n'han sortit unes 20.

 

Posem les rodones de pasta brisa en els motllos, i una cullerada del sofregit de verduretes a sobre de cadascuna. Batem en un bol els dos ous amb la llet evaporada i un polsim de sal, i ho repartim pels motllos de forma que cubreixi les verduretes.

 

Finalment, afegim formatge ratllat al nostre gust, i ho introduïm al forn a 210º uns quinze minuts, fins que siguin dauradetes.

 

 

I ja les tindrem llestes!!! Deixem refredar uns cinc minuts i les treiem dels motllos perquè no agafin humitat. Són bones acabades de fer i també a temperatura ambient, que és com les vam prendre al dia següent.

 

Que tingueu una dolça setmana!!!

Panets amb pipes de gira-sol

La primavera convida a passar el dia a l'aire lliure. Quan comença aquest temps tan fantàstic, en el que ja no fa fred i encara no fa calor, ve molt de gust anar a fer un pic-nic a qualsevol lloc, a la platja, a la muntanya... o fins i tot n'hi ha que el fan al parc del costat de casa. Vaja, que qui no fa una "merendola" a la fresca, és ben bé perquè no vol...

 

Precisament he trigat una mica a tornar a escriure, perquè n'estava organitzant una... de festa d'aniversari, ni més ni menys!!! Ara ja ha passat, la tarda va ser estupenda i va fer un dia de primavera preciós. Esperem poder tornar a repetir-la ben aviat!!!

 

Els panets que avui us porto són molt senzills de fer, i van bé per la "merendola", per esmorzar, per berenar... espero que us agradin. A les formigues també els acostumen a agradar molt les molletes que en cauen... Som-hi!!!

 

Ingredients

• 12 grams de llevat fresc de forner (mig cub aproximadament)
• 180 ml d'aigua
• 125 grams de farina de força
• 125 grams de farina integral
• 100 grams de pipes de gira-sol
• 1 culleradeta de sal

Preparació

 

Escalfem un xic l'aigua, just fins que quedi tèbia, i desfem a dintre el llevat de forner. La posem en el bol de la nostra panificadora. Tot seguit, afegim les farines, les pipes i finalment la sal, i posem el programa que només amassa i dura quinze minuts.

 

 

Un cop finalitzat l'amassat, la treiem de la panificadora i fem boles d'uns 40 grams aproximadament. Les anem dipositant a la safata del forn i les tapem amb un drap de cotó. Les deixem llevar una hora aproximadament.

 

Passat el temps del llevat, escalfem el forn a 230º i posem a coure els panets uns 15 o 20 minuts.

 

 

El meu forn no cou massa fort, així doncs no queden massa dauradets. Però són ben cruixents per fora i tous per dintre. Ideals per farcir-los del que vulguem, i portar-los a menjar fora de casa.

 

Que tingueu uns dolços pic-nics, i una dolça setmana!!!

Coca de princeses

L'altre dia, l'home de la casa em deia que des de fa uns anys viu dins del color rosa. I raó no li falta, viu envoltat de princeses, princeses... fins i tot diem que, si algun dia tenim un animal, serà una femella perquè ens agraden més...

 

Així doncs, qualsevol menjar que sigui d'aquest color, triomfa segur. La meva intenció al fer aquesta coca és que fos de color rosa, i la barreja en cru sí que ho era. Però al coure va tornar al color daurat que veieu. Ara bé, l'olor i el gust eren de maduixa, maduixa...

 

Amb aquesta recepta participo al bloc Memòries d'una cuinera, que aquest mes ens convidava a fer una coca de iogurt. Som-hi!!!

 

Ingredients

• Un iogurt de maduixa
• 3 ous
• 2 mesures del iogurt de sucre
• 1 mesura del iogurt d'oli de gira-sol
• 2 mesures del iogurt de farina
• 1 mesura del iogurt de Nesquick de maduixa
• 1 sobre de llevat

Preparació

 

Posem en un bol el iogurt amb els ous i el sucre. Batem bé amb la batedora de barnilles elèctrica fins que els ous hagin escumat força.

 

Afegim llavors l'oli i seguim batent. Afegim la farina i el llevat, i seguim batent. Finalment, afegim el Nesquick de maduixa i batem fins que quedi ben integrat.

Ho posem en un motllo al forn, que haurem escalfat prèviament a 180º, uns 30 minuts. Punxem amb un escuradents passat aquest temps i, si surt sec, ja el podrem treure.

Aquesta coca és la que vam fer servir de base per fer la Mona de Pasqua. Queda molt esponjosa i amb un gust de maduixa boníssim. No és rosa, però aquest ha estat només el primer intent. Això no quedarà aquí, segur...

Que tingueu una dolça setmana!!!

Cake Pops de Sant Jordi

La Diada de Sant Jordi és un d'aquells dies que te'l passaries tot voltant pel carrer, mirant i admirant l'ambient, la gent, les parades... Un dia diferent, ple d'il·lusió i de màgia, no n'hi ha cap d'altre que se li pugui assemblar.

 

A casa és especial per molts motius, però també perquè la meva neboda va nèixer un dia de Sant Jordi. I el pas del temps ha demostrat que no podia haver estat d'una altra manera, doncs té la pell suau i delicada com els pètals de les roses, la convicció d'un bon cavaller i els ulls li brillen com si tot l'any fos una festa...

 

La primera aportació del bloc a la Diada, aquestes roses en forma de cake pop. Senzilles de fer i molt més resultones del que jo havia imaginat quan barrinava què podia preparar. Som-hi!!!

 

Ingredients

• 200 grams de bizcochón de xocolata
• 100 grams de nutella
• Tires de llaminadures de color verd
• "Tasty Melts" vermells
• Pals de broqueta

Preparació

 

Ho podeu fer amb qualsevol pa de pessic que tingueu a casa, o fins i tot un de comprat. Esmicolem el pa de pessic en un bol fins que quedi fet molles, afegim la nutella i barregem bé amb una cullera fins que quedi una massa compacta. Agafem porcions de la massa i els hi donem forma de cilindre.

 

Quan haguem acabat, les posem uns quinze minuts al congelador. Passat aquest temps, desfem els "tasty melts" en un bol al microones, de 30 segons en 30 segons, fins que quedin ben líquids. La meva idea inicial era fer les roses cake pop amb xocolata blanca, però vaig veure els "tasty melts" al supermercat Aldi, i vaig decidir probar-los. Són com els Candy Melts, però d'una altra marca.

Quan tinguem els "tasty melts" desfets, agafem els pals de broqueta, mullem la punta i la clavem al cilindre. Repetim aquesta operació amb tots els cilindres. Això serveix perquè la broqueta quedi fixada al cake pop i no rellisqui. 

 

 

Agafem el primer cake pop al que li havíem clavat la broqueta, i el banyem en els "tasty melts". Donem un parell de voltes per a que caigui l'excès de cobertura, i el posem en un got de tub ben alt. Amb una tira de llaminadura verda, li fem una volta per sota el cake pop i l'enganxem pels costats.

 

Com que el cilindre de cake pop està fred del congelador, la cobertura s'eixuga de seguida. Anem repetint l'operació fins que els acabem tots. I ja els tindrem llestos!!! Amb aquestes proporcions en surten uns quinze més o menys.

 

 

Que tingueu una dolça Diada!!!

Mona de Pasqua

Encara recordo com si fos ahir els ous de xocolata que ens regalava l'àvia per la Mona. L'àvia no era la nostra padrina, però com que la vèiem poc perquè no vivíem a prop, els anys que l'havíem anat a visitar per Setmana Santa ens regalava un ou enorme, de xocolata negra, boníssim. Amb 21 néts que tenia, i sempre pensava en tots...

 

Aquest any ens ha enganxat la Pasqua amb els padrins lluny. Així doncs, hem fet una Mona per menjar-la en família, i aquest ha estat el resultat.

 

La base és una versió de la coca de iogurt que publicaré en una propera entrada. El farcit i guarniment, una ganache de xocolata. I poqueta cosa més! Donar-li forma i guarnir-la, ja sabeu que procuro fer coses sempre senzilles. Som-hi!!!

 

Ingredients

• Coca de princeses
• 200 ml de nata líquida
• 200 grams de xocolata de postres

Preparació

 

La base es pot fer amb el pa de pessic o coca que més us agradi. La del iogurt no té massa secret, en aquest cas he substituït una mesura de farina per una de Nesquick de maduixa...
 

Per fer la ganache, posem la xocolata trossejada en un bol i la nata al foc fins que arrenqui el bull. En aquest moment, apaguem el foc i la posem al bol amb la xocolata. Remenem amb una cullera fins que es desfaci i la deixem refredar.

 

Quan s'hagi refredat, la remenem amb un batedor de barnilles fins que quedi amb textura com de nutella. Llavors ja la podem fer servir. Vaig tallar la coca fent una rodona més petita, la vaig farcir de la ganache i també en vaig posar per sobre, per a poder enganxar la part de dalt. Amb la circumferència de fora, vaig fer un segon pis només al voltant, de forma que pogués posar el conillet a dins com si fos el seu cau.

  

 

I finalment, doncs més ganache per fora, i per dins del cau, i una segona capa, i anar allisant amb una espátula o un ganivet... i després ja la decoració que vulgueu. Espero que us hagi agradat.

 

Que tingueu una dolça Pasqua, i una dolça Mona!!!

Hot cross buns (panets de Pasqua anglesos)

Fa quatre dies era Nadal, i ja som de cap a Setmana Santa. I sort que aquest any queia tard, que si arriba a caure més aviat no la veiem ni passar!!! Tot i que són uns dies de festa fantàstics, pels qui treballem vé a ser com un pont llarg, són quatre dies que sembla que donaran molt de sí i de seguida passen volant. Però sempre són una bola d'oxígen primaveral per agafar forces fins que arribi l'estiu, així doncs, benvinguts siguin.

 

Avui a més a més hi ha partit de futbol, final de la Copa del Rei, Barça-Madrid. Trobo que una final d'aquestes característiques és molt pròpia de la Setmana Santa, doncs pels aficionats dels dos equips de ben segur esdevindrà un autèntic Via Crucis...

 

Aquests panets que uns porto avui, són típics d'Anglaterra, per menjar Divendres Sant. Com que combinen fantàsticament bé tant amb dolç com amb salat, són una bona opció per menjar mentre mireu el partit, si sou dels que sopeu al sofà mentre patiu per si marquen un gol.

 

La recepta la vaig trobar en aquest blog, però he modificat algunes mesures i ingredients. Espero que us agradin. Som-hi!!!

 

Ingredients

• 255 ml de llet de soja
• Mig cub de llevat de forner fresc (uns 13 grams)
• 45 grams d'oli d'oliva
• 40 grams de sucre
• 1 ou mitjà
• 550 grams de farina de força
• 1 culleradeta de canyella
• 1 culleradeta de sal

Per a les creus:

• 125 grams de farina
• 100 ml d'aigua

Per al glassejat:

• 2 cullerades de sucre
• 4 cullerades de llet de soja

Preparació

 

Escalfem la llet al microones fins que ens quedi tèbia, i afegim el llevat tot remenant fins que es desfaci. Posem la barreja a la cubeta de la panificadora.

 

Tot seguit, afegim a la cubeta l'oli d'oliva, el sucre, l'ou, la farina, la canyella i la sal, en aquest ordre. Posem en marxa la panificadora en el programa que només amassa i dura quinze minuts. El posarem dues vegades, per a que ens quedi ben elàstica la massa. Així doncs, en total serán 30 minuts d'amassat.

 

Un cop finalitzat, posem la massa en un bol untat d'oli d'oliva i la tapem amb paper film. La deixem llevar fins que dobli el seu volum, unes dues hores aproximadament.

 

Acabat el temps de llevat, agafem la massa i li treiem l'aire tot treballant-la un parell de minuts. Fem boles d'uns 40 grams i les anem dipositant a la safata del forn. Les tapem amb un drap i les deixem llevar, una hora més o menys.

 

Passat aquest temps, posem a escalfar el forn a 210º. Agafem la farina i l'aigua per fer les creus i les barregem bé en un bol. Posem la barreja en una bossa per congelar, li tallem la punta i fem una creu a sobre de cada panet. Els enfornem uns 12 minuts aproximadament.

 

Mentre couen els panets al forn, preparem el glassejat. Posem la llet i el sucre en un cassó al foc, i anem remenant. Quan comenci a bullir, deixem reduir una mica i tanquem el foc. Quan treiem els panets del forn, els pintem amb la glassa i els deixem refredar.

 

I ja els tindrem llestos per menjar!!! Són d'allò més tous i es mengen en un tres i no res.

 

Que tingueu una dolça Setmana Santa!!!

Guacamole

No sé si haureu vist la pel·lícula "Gru 2". Hi ha un dolent molt dolent, que és propietari d'un restaurant mexicà, que es diu "el Macho". Quan vaig veure la versió en català, estava espectant per saber com li haurien posat... "el Mascle", potser???

 

Doncs no, a la versió en català, el Macho és el Macho, com no podia ser d'una altra manera!!! Bé, més aviat seria "el Machoooo", amb l'entonació mexicana inclosa. I em va fer molta gràcia!!! De fet, tota la pel·lícula fa molta gràcia en general.

 

En una de les escenes, a on el Macho fa una festa mexicana, els cambrers porten uns barrets fets de "nacho" que per dins són plens de guacamole, i per menjar-lo partien un trosset de barret i el sucaven a dins... No crec que fos aquesta recepta, però aquí us deixo la meva lliure versió. Andeleeee!!!

 

Ingredients

• 1 alvocat gran madur (o dos de mitjans)
• 1 ceba tendra o de Figueres
• 1 tomàquet gran (o dos de mitjans)
• 1 llimona mitjana
• Sal i oli d'oliva per amanir

Preparació

 

Partim l'alvocat per la meitat, treiem l'ós i anem posant la polpa en un bol. Agafem una forquilla i anem xafant l'alvocat.

 

 

Quan estigui ben xafat i barrejat, afegim la ceba tallada a dauets petits i el suc de mitja llimona. Seguim barrejant. Afegim els tomàquets tallats a dauets petits, dos polsims de sal i un raig d'oli d'oliva.

 

Seguim barrejant amb la forquilla i ho tastem. Si el gust és un xic insuls, doncs afegim un bon raig més de suc de llimona, tornem a barrejar i tastem de nou.

 

I ja el tindrem llest!!! Ben sà i ben bo. Us deixo amb un tall d'una cançó de la pel·lícula, que dóna molta energia i bon rotllo per començar la setmana.

 

 

Que tingueu una dolça (i happy) setmana!!!

Croquetes d'arròs

Tota la setmana passada, vam tenir a la policia local a la porta de l'escola, sense deixar-nos estacionar els cotxes ni cinc minutets a les hores d'entrada i sortida de la canalla. Això va crear un grau d'indignació considerable entre els pares, doncs és una zona complicada per aparcar, acompanyat de les queixes de sempre, que si no tenen altra cosa millor a fer, que si no podien ser en un altre lloc, que si on són quan realment els necessites...

 

Fins i tot un matí, quan ens estàvem acomiadant amb una altra mare, van passar els agents i ens van dir "senyores, a veure si anem treient el cotxe..." Mare meva! Quina falta de consideració!!! Mira que dir-nos "senyores"... ;)

 

Entenem que han de fer la seva feina, i que no són allà per gust. Però, com sempre m'ha dit la meva mare, s'aconsegueix més amb una gota de mel que amb una gerra de vinagre. Vaja, que tots els pares haguéssim rondinat molt menys si els agents ens haguessin dit les coses amb un somriure acompanyat d'un bon dia...

 

Com de la meva mare és també la recepta que porto avui, aquestes croquetes d'arròs que són una recepta d'aprofitament fantàstica, i amb les que participo a la convocatòria del Memòries d'una cuinera d'aquest mes. Som-hi!!!

 

Ingredients

• Una resta d'arròs d'un altre dia
• Un ou
• Formatge parmesà
• Pa ratllat
• Oli d'oliva verge extra (per a fregir)

Preparació

 

Les restes d'arròs que farem servir per aquesta recepta poden ser de qualsevol tipus, tot i que sempre és millor que siguin d'un arròs una mica cremós, tipus rissotto o similar, doncs això permetrà pastar millor les croquetes. En el meu cas, eren unes restes d'un arròs fet amb l'olla express que porta pernil salat, pesolets, brou de pollastre i formatge parmesà.

 

Posem l'arròs fred de la nevera en un bol. Afegim l'ou i ho remenem tot plegat amb una cullera, fins que l'ou quedi ben integrat. Tot seguit, afegim una cullerada de pa ratllat i una de formatge parmesà, i seguim barrejant fins que quedi una pasta una mica lligada.

 

Posem el pa ratllat en un plat pla, i l'oli d'oliva en una paella a escalfar. Amb les mans ben netes, agafem una porció d'arròs, la posem al palmell i tanquem la mà, per donar-li forma de croqueta. Tot seguit, la dipositem en el plat del pa ratllat. Així anem fent fins que acabem la massa.

Giravoltem les croquetes per sobre el pa ratllat, i les posem a fregir a la paella amb l'oli ben calent. Quan siguin daurades, les retirem i les posem sobre un paper de cuina per absorbir l'excès d'oli. I ja les tindrem!!!

 

Calentones són molt bones, però a temperatura ambient també. Ideals per portar-les a la carmanyola... Espero que us hagin agradat i us animeu a fer-les.

 

 Gràcies per llegir-me, i que tingueu una dolça setmana!!!

Bizcochón de xocolata i pera

Diu la dita que "las penas, con pan, son menos". Si a més a més són amb xocolata, encara passen molt millor. No sé què és el que tindrà, que es fa indispensable en molts moments...

 

Així doncs, quan trobo un postre, o pa de pessic, o pastís, que m'agrada molt, si no porta xocolata, miro de fer-ne la versió "xocolatejada", a veure què tal. A casa, acostuma a tenir molt més èxit aquesta segona versió amb xocolata que la que no en porta... de fet, hi ha una nina que quan em veu trastejar per la cuina, em pregunta què faig i si porta xocolata. Si la resposta és negativa, em diu directament que no en voldrà... sense tan sols ni haver vist el resultat!!! Sort que de vegades canvia d'opinió i ho acaba tastant...

 

Avui, la recepta del Bizcochón que vam publicar fa poc, versió xocolata. Tan senzilla com la primera i molt més gustosa... Som-hi!!!

 

Ingredients

• 1 tassa i mitja de llet
• 1 ou mitjà
• 1 tassa i mitja de sucre
• 1 culleradeta de canyella en pols
• 3 cullerades d'oli de gira-sol
• Mig sobre de llevat químic
• 3 tasses de farina
• 1 tassa de xocolata en pols
• 1 pera pelada i tallada a dauets

Preparació

La mesura de la tassa que he utilitzat és d'uns 125 ml aproximadament.

Batem enèrgicament l'ou i la llet en un bol fins que quedin ben integrats. Afegim el sucre i la canyella i seguim batent fins que quedi tot ben barrejat i el sucre desfet.

 

Afegim l'oli i seguim batent fins que quedi ben integrat. Finalment, afegirem la farina juntament amb el llevat, la xocolata en pols i la pera a dauets. Continuem batent fins que quedi una massa esponjosa i amb tots els ingredients ben integrats.

Escalfem el forn a 180º, posem la massa en el motllo per enfornar i quan sigui el forn calent coem el pastís uns 30 minuts, o fins que el punxem amb un escuradents i surti sec. Treiem del forn i deixem refredar.

 

I ja el tindrem llest!!! La pera li dóna una textura una mica més humida i un aroma i un gust peculiars, i al portar xocolata es menja en un tres i no res... Espero que us hagi agradat i us animeu a fer-lo!!!

 

Que tingueu una dolça setmana!!!